¡Empieza el 39 Concurso del Grupo Social ONCE, programa de sensibilización educativa! El videojuego que nos hace iguales

Estás visualizando una edición antigua del Concurso Escolar del Grupo Social ONCE. Si deseas participar en la última edición haz click aquí.

ONCiTY: el videojoc que ens fa iguals
Material didàctic primària i educació especial

2. Discapacitat auditiva

Descarrega-te'l en format PDF
Personatge de l'alcaldessa del videojoc ONCITY

Benvinguts i benvingudes a la ciutat Oncity, edificada sobre els pilars de la inclusió, el respecte i l'empatia!

La nostra ciutadania es preocupa pel benestar comú i per això ha après diferents mitjans comunicatius a fi d'assegurar-se que tothom s'entengui.

Els carrers i els edificis estan pensats per a tothom i tenen elements accessibles i sonors que faciliten que les persones amb discapacitat auditiva tinguin independència a l'hora de moure's per la ciutat d'Oncity.

El nostre col·lectiu és molt divers!

Coneixem diferents sistemes de comunicació, en funció del tipus de sordesa que tinguem, que ens permeten accedir a intercanviar informació.

A aquests sistemes augmentatius i alternatius de comunicació se'ls anomena SAAC.

Personatge amb discapacitat auditiva del videojoc ONCITY

Hi ha diferents sistemes de comunicació, com el llenguatge de signes (LSE). Tenim un alfabet dactilològic, en el qual cada gest de la mà és una lletra. Utilitzem les mans i els gestos per indicar paraules i formar frases. A més, els gestos i els moviments que fem en el llenguatge de signes transmeten accions, opinions o sentiments. Cada país té el seu propi LSE.

Imatges de mans amb llenguatge de signes
Imatge d'un implant coclear
  • La lectura labiofacial es basa en la lectura dels llavis en parlar. Per això, és important situar-se davant de la persona per poder llegir-los.
  • La lectura complementada es basa en gestos que fem amb la cara i que ens serveixen de suport visual a la lectura labial, per ajudar-nos a distingir alguns sons.
  • Els audiòfons i els implants coclears no ens tornen la capacitat de sentir-hi, però ens faciliten sentir sons ambientals o arribar a un nivell auditiu estàndard.

Com hauria de ser la mobilitat perquè fos accessible?

Icona d'un autobús
  • Les parades de transport disposen de senyals lluminosos d'avís, tant a les parades com a l'interior dels autobusos i dels vagons de metro.
  • Les informacions del recorregut, el número d'autobús, les parades, el temps d'arribada, etc. es mostren en un bucle magnètic que es connecta sense fils a l'audiòfon o a l'implant coclear de la persona sorda o amb discapacitat auditiva.

Com podríem fer la compra de manera accessible?

Icona d'un carretó d'un supermercat
  • Els textos que hi ha als panells, als cartells, etc. estan adaptats per facilitar la comprensió lectora. Aquesta lectura fàcil assegura l'accessibilitat de la informació.
  • Els accessos principals i els ascensors tenen avisos lluminosos per indicar l'obertura de les portes.
  • El bucle magnètic sense fils aporta la informació necessària de passadissos i lineals de venda a les persones que tinguin implants coclears o audiòfons.
  • Els productes tenen codis de resposta ràpida (QR) en l'etiquetatge.

Com es pot estudiar de manera accessible?

Icona d'una taula amb un ordinador
  • L'assignatura de Llengua de Signes (LSE) s'ensenya des de l'etapa d'infantil.
  • L'assignatura d'Educació Física i les activitats extraescolars són inclusives.
  • Els profes complementen les explicacions amb subtítols i textos redactats en lectura fàcil, fet que assegura l'accessibilitat a tot l'alumnat. També fa servir material en relleu i manipulatiu.
  • Els profes tenen diferents maneres d'ensenyar una assignatura i presentar, de formes diverses, les activitats que s'han de dur a terme. S'anomena disseny universal d'aprenentatge.
  • Els accessos principals tenen avisos lluminosos per indicar l'obertura de les portes.
  • Els accessos tenen rampes d'accés i itineraris marcats al terra del pati i als passadissos de l'escola.

Com podem gaudir de la cultura de manera accessible?

Icona d'un quadre i una estàtua
  • Totes les informacions dels edificis públics o els museus es recopilen en un bucle magnètic, que es transmet directament al senyal de l'audiòfon o implant coclear de la persona sorda o amb discapacitat auditiva.
  • Les sales dels museus disposen d'informació textual que ajuda en el recorregut guiat de forma autònoma.
  • Els teatres disposen de signoguies per facilitar que les persones amb discapacitat auditiva puguin gaudir de la cultura.
  • Les signoguies són reproductors multimèdia de vídeos en llenguatge de signes i subtítols.
  • Els teatres i els llocs de lleure tenen reservades les primeres files de seients perquè les persones sordes o amb discapacitat auditiva puguin llegir els llavis, durant l'obra o l'espectacle.
  • Els teatres poden incloure la subtitulació a les obres i els recursos de mediació comunicativa en cas que es domini el llenguatge de signes, que resulta més accessible per a la persona.
  • Els cinemes adapten les pel·lícules que projecten amb subtítols.
  • Les sales de concerts disposen de transmissors de vibracions que ajuden a fer que les persones amb discapacitat auditiva puguin gaudir de la música.

Com es pot facilitar que les gestions siguin accessibles?

Icona d'un ajuntament
  • Tots els edificis públics disposen d'alarmes visuals d'avís d'emergència.
  • Els serveis públics de la ciutat tenen tecnologies inclusives: el telèfon de textos, el servei d'intermediació telefònica o la videointerpretació en LSE, que és una plataforma virtual a la qual es pot accedir a través d'internet, un terminal mòbil, un videotelèfon, etc.
  • Gran part del personal de l'Ajuntament i dels serveis públics coneixen el llenguatge de signes (LSE).