Material didàctic secundària i FP
Estás visualizando una edición antigua del Concurso Escolar del Grupo Social ONCE. Si deseas participar en la última edición haz click aquí.
Parlar d'inclusió, en una ciutat, poble, a l'escola o en qualsevol espai compartit en societat, no és només pensar en aspectes tècnics que facilitin la convivència de les persones amb discapacitat, sinó, i sobretot, és considerar una coexistència que no discrimini a ningú, independentment de la condició física, social, cultural o ètnica.
Totes les persones han de créixer i desenvolupar-se de manera plena i independent, més enllà de les limitacions i els obstacles que poden impedir-ne la plena participació en la societat.
L'accessibilitat urbana permet que qualsevol persona pugui utilitzar els espais i els entorns socials en igualtat de condicions, tot facilitant la llibertat de desplaçament, la independència i la participació en la vida cultural, en activitats recreatives, d'oci o esportives de totes les persones, amb discapacitat o sense.
Els criteris DALCO (Norma UNE 170001-1:2007 d'accessibilitat Universal) mesuren l'accessibilitat dels entorns i els serveis urbans d'una ciutat a partir de quatre criteris com una eina per analitzar aspectes essencials per al desenvolupament i la mobilitat de les persones:
És l'acció de desplaçar-se, entrar o sortir d'un lloc. S'han de tenir en compte els espais de circulació i maniobra, els canvis de pla o els paviments, i la il·luminació.
És l'acció de manipular mecanismes amb les mans. S'ha de tenir en compte la ubicació, l'alçada i l'abast dels botons de trucada, els interruptors, les manetes de les portes o les aixetes de manera que permetin una manipulació fàcil.
És l'acció d'identificar llocs i objectes, i també orientar-se, trobar i comprendre els espais d'un espai públic. S'ha de tenir en compte la situació dels cartells i altres mitjans de senyalització, i també diferenciar portes i finestres de vidre i altres accessos.
Fa referència a la transmissió, la recepció i l'intercanvi de les informacions a través de diferents canals (oral, escrit, visual, auditiu, etc.) que ajudin a fer que pugui ser entès per totes les persones (lectura fàcil, pictogrames, etc.).
Dissenyar per a totes les persones és dissenyar des de la inclusió i és, per tant, dissenyar un futur més just1.
1 “Formación Curricular en Diseño para Todas las Personas en Educación”, Crue Universidades Españolas. 2017. Pàg. 67