El camí que ens fa iguals
Material didàctic secundària, batxillerat i FP

El nostre repte

Transformar la societat en la qual vius.
Millorar la inclusió de les persones amb discapacitat.
Adonar-te que tu pots canviar les coses.

Com en edicions anteriors, aquest material didàctic no és de caràcter obligatori per participar, només és una proposta. És una eina que creiem que pot ajudar el i la docent a fer que el seu alumnat entengui millor la temàtica d'aquesta edició i sigui més senzill abordar el treball de participació.

Abans de començar, et proposem que passis un senzill qüestionari a l'alumnat. La finalitat és valorar i avaluar els canvis en la percepció que tenen sobre la discapacitat abans de desenvolupar les dinàmiques que proposa aquest material didàctic.

Pots compartir l'enllaç amb seguretat, ja que el qüestionari no demana dades personals; només quedarà registrat el nom del teu centre educatiu i el curs del participant.

Accedeix al qüestionari

Primer pas. Percebre.

En aquesta primera sessió farem servir una adaptació d'una de les rutines de pensament desenvolupades a Richthart, Church i Morrison (2011) per al projecte Zero de Harvard. Es tracta, en concret, de la rutina de pensament "Pont 3, 2, 1", que ens permetrà identificar els coneixements inicials de l'alumnat sobre la discapacitat i també el canvi que es produeix quan se li aporta informació nova al respecte.

Per desenvolupar aquesta sessió només necessitarem un organitzador gràfic de la rutina "Pont 3, 2, 1", els videotestimonials del projecte i un rellotge de sorra o un rellotge analògic.

Informem l'alumnat sobre l'objectiu d'aquesta rutina de pensament i proposem un treball en equip seguint la tècnica cooperativa "llapis al centre"; així, aquells i aquelles estudiants que no hagin tingut experiències prèvies amb la discapacitat podran treballar amb altres companys o companyes que sí que n'hagin tingut. Cada equip assignarà un portaveu.

Per dur a terme aquesta rutina, es facilitarà a l'alumnat un organitzador gràfic de la rutina "Pont 3, 2, 1".

La sessió es desenvoluparà de la manera següent:

  1. En primer lloc, ens prenem un temps per recordar en equip el que sabem sobre la discapacitat. Així, obrirem el bagul de la memòria per recordar les persones amb discapacitat que hem conegut, si n'hem conegut alguna; les persones amb discapacitat de les quals ens en han parlat, o senzillament els moments de la nostra vida en els quals, per una lesió o accident, hem patit limitacions temporals de mobilitat, visió, oïda o comunicació, similars a les que pateixen de forma crònica les persones amb discapacitat.

    En primer lloc, ens prenem un temps per recordar en equip el que sabem sobre la discapacitat. Així, obrirem el bagul de la memòria per recordar les persones amb discapacitat que hem conegut, si n'hem conegut alguna; les persones amb discapacitat de les quals ens en han parlat, o senzillament els moments de la nostra vida en els quals, per una lesió o accident, hem patit limitacions temporals de mobilitat, visió, oïda o comunicació, similars a les que pateixen de forma crònica les persones amb discapacitat.

    Es facilita a cada equip un material, annex I, en el qual presentem un full amb paraules i imatges que puguin ajudar a activar els records i les experiències dels i les nostres estudiants amb la discapacitat.

  2. A continuació, demanem a cada alumne o alumna que vagi al seu organitzador gràfic i escrigui les tres paraules que li venen al cap amb més força quan pensa en la discapacitat. Aquest treball es fa de forma individual, tot i que estiguem treballant en equip.

    I què passa amb els i les estudiants que utilitzen diferents sistemes d'escriptura per comunicar-se?

    Per garantir la participació de tots els i totes les estudiants proposem, d'acord amb els principis bàsics del disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), utilitzar una plantilla com la de l'annex I, enriquida amb paraules i imatges addicionals, si és necessari, perquè tots els i totes les estudiants puguin escollir les tres paraules o imatges que més associen amb la discapacitat.

  3. Compartim les nostres tres paraules amb el grup. Per a això, el o la docent demana al o la portaveu de cada equip que comparteixi amb la classe les seves paraules clau, explicant els seus records i experiències.

    El o la docent pot prendre nota de les paraules clau a la pissarra, destacant les vegades que es repeteix una mateixa paraula i les connexions entre les diferents paraules clau.

  4. A continuació, tornem a la dinàmica de "llapis al centre" i demanem als equips que plantegin dues preguntes que els vinguin al cap en pensar en les seves experiències amb la discapacitat. L'equip haurà de debatre i reflexionar sobre els dubtes que els generen aquestes experiències. Després de la reflexió, cada alumne o alumna ha d'anar al seu organitzador gràfic i plasmar de forma individual les dues preguntes consensuades per l'equip. El format de resposta es pot presentar per diferents vies: àudio, visual thinking, dibuix, escrit, format digital… Es poden utilitzar totes les eines disponibles per al professorat, però algunes d'elles no són accessibles per a tots.

  5. Finalment, per completar el primer pilar de la rutina "Pont 3, 2, 1", demanem que cada equip reflexioni sobre una breu metàfora o analogia que permeti acabar la frase "Tenir discapacitat és com…". Després d'aquesta reflexió col·lectiva, cada alumne o alumna ha d'anar al seu organitzador gràfic i plasmar de forma individual la seva resposta. El format de resposta es pot presentar per diferents vies: àudio, visual thinking, dibuix, escrit, format digital…

  6. Compartim, seguint la mateixa dinàmica del punt 3, les preguntes i, posteriorment, les metàfores, proposades pels i les estudiants.

Un cop completat el primer pilar del "Pont 3, 2, 1", projectem els videotestimonials del Grup Social ONCE. Aquestes peces audiovisuals aborden la realitat de les persones amb discapacitat en cadascuna de les quatre àrees clau: Lleure, Educació, Ocupació i Accessibilitat universal.

La primera sessió té una durada estimada de 45 minuts.

Segon pas. Reflexionar.

La segona sessió busca la presa de consciència per part dels i les estudiants de l'objectiu o repte del projecte, i també la reflexió i l'elaboració d'unes propostes inicials sobre les diferents estratègies o formes de millorar la inclusió en els quatre territoris analitzats.

Per això, proposem dividir la classe en quatre grups d'una mida més o menys semblant. Cadascun d'aquests grups s'especialitzarà inicialment en la generació de propostes o idees per millorar la inclusió de les persones amb discapacitat en una àrea o àmbit concret. Això no obstant, tots els grups passaran per tots els àmbits o àrees.

Recomanem formar prèviament els grups procurant que tinguin un grau mínim d'heterogeneïtat en dificultats d'aprenentatge, necessitats educatives especials, personalitat, etc. Aquesta forma de procedir evita que els i les estudiants amb aquests perfils d'aprenentatge puguin no ser escollits amb la mateixa probabilitat que els i les altres estudiants pels seus companys o companyes en el cas que deixem formar lliurement els grups.

La dinàmica d'aquesta segona sessió és la següent:

  1. Assignem inicialment un àmbit a cada grup.

  2. Llegim aquests relats breus, aplicats als diferents àmbits, per ajudar-los a entendre la problemàtica que estem abordant:

    Relats breus proposats per al territori lleure:

    En Pere és extravertit i molt alegre. En Pere és cec. En Pere i els seus amics tenen els mateixos gustos musicals i volen anar junts a un concert. Els amics pregunten a l'empresa organitzadora per assegurar-se que en Pere pugui gaudir del concert.

    En Joan diu molt poques paraules. En Joan fa servir imatges per expressar el que vol o necessita. A en Joan li encanta el manga i dibuixa molt bé. Els companys de classe volen organitzar una excursió al Saló del Manga. Pensen com ho poden fer perquè en Joan comprengui en què consisteix l'excursió i si el Saló estarà adaptat.

    L'Anna fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. L'Anna i les seves companyes de classe fa mesos que pensen a assistir a un festival de música. Les amigues repassen mentalment tots els detalls del viatge i del festival per comprovar que l'Anna pugui gaudir com una més del grup.

    La Maria té autisme. La Maria no pot gestionar una espera de més d'un o dos minuts. Quan ha d'esperar més estona, pateix molta ansietat i ha de marxar. Els companys de la Maria saben que li encanta la música d'un cantant que signa discos en la seva ciutat aquesta tarda i l'hi volen portar.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'educació:

    En Toni no es perd ni un partit de la selecció de bàsquet. Li encanta anar a jugar amb els seus amics cada dissabte. En Toni fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. Els seus pares estan preocupats perquè no saben si el seu nou institut està adaptat perquè en Toni pugui practicar educació física amb els seus companys i companyes de classe.

    A en Joan li agrada cuinar des de que era petit. Els seus pares li preparaven les receptes pas a pas amb imatges, ja que en Joan diu poques paraules i es comunica bàsicament amb imatges. En Joan vol treballar en una cuina i, per això, vol estudiar un mòdul de formació professional.

    La Llúcia és una apassionada del disseny. Vol estudiar formació professional i poder treballar de dissenyadora de roba. No sap si el mòdul que vol estudiar està adaptat.

    En Pere és cec. Li encanten els esports i, en concret, la natació i el futbol. El dilluns comença en un institut nou i es pregunta si l'institut estarà adaptat per permetre-li, com feien en l'anterior centre, participar dels seus esports preferits com un alumne més.

    La Valèria té sensibilitat al soroll. Quan els altres estudiants mouen les cadires i les taules de la classe, la Valèria sent dolor més que no pas molèsties pel soroll. Ha de sortir de classe i buscar un espai tranquil on es pugui calmar. També li passa amb la sirena que sona cada dia per avisar els estudiants de l'inici i la finalització de l'hora del pati.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'accessibilitat universal:

    A l'Ilde li encanta passejar per la seva ciutat. L'Ilde té autisme i es comunica amb imatges. Això no obstant, els edificis de la ciutat li semblen tots iguals. Mai sap on és el museu ni el cinema ni la biblioteca fins que l'hi porten els seus pares, perquè els edificis no tenen a la porta les imatges que ella entén.

    Pictograma que mostra una sala de cine, amb els seients numerats, i, a la pantalla, la projecció d'una escena en què es veu una parella que s'abraça.
    Pictograma que mostra el dibuix d'un edifici institucional, un museu.

    En Joan és molt futboler. No es vol perdre cap partit del seu equip. En Joan fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. En Joan i els seus amics es reuneixen abans que comenci la temporada per anticipar les dificultats que en Joan pot trobar per accedir a l'estadi de futbol del seu equip o visitar la resta d'equips.

    Queda poc per al viatge d'estudis de la classe de la Maria. Està desitjant anar-hi, però vol saber si podrà entendre tot el que passi, i participar-hi. La Maria és sorda i utilitza el llenguatge de signes per comunicar-se.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'ocupació:

    En Pere és informàtic. Li encanta la programació. En Pere és cec. Una empresa important s'està plantejant contractar en Pere. Volen que en Pere pugui treballar bé i que se senti ben rebut a l'empresa.

    En Mario té autisme i, com molts joves amb autisme, té una gran capacitat per classificar imatges o detectar errors en codis informàtics. En Mario vol treballar, tenir un sou, la seva independència, com qualsevol jove. Els pares d'en Mario l'ajuden a trobar una empresa que li doni l'oportunitat de treballar.

    L'Anna ha estat seleccionada per fer pràctiques en un despatx d'advocats en el centre de la ciutat. L'Anna fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. L'Anna està nerviosa perquè no sap si el despatx d'advocats estarà adaptat perquè ella pugui treballar-hi, anar al bany, etc.

  3. La distribució de les taules de la classe s'haurà modificat de forma que hi hagi quatre grans espais de treball o centres, formats per una o més taules sense cadires. En cadascun d'aquests quatre centres de treball haurem col·locat un tros gran de paper de mural. En el centre de cada tros de paper de mural haurem d'haver escrit:

    “Quines són les teves idees o pensaments sobre com millorar la inclusió de les persones amb discapacitat de la nostra comunitat en l'àmbit del lleure?”.

    En aquest cas, demanem a l'equip especialitzat en lleure que respongui aquesta pregunta pensant en el seu context més proper: barri, poble, escola… Busquem la connexió amb la seva realitat quotidiana.

  4. Assignem retoladors d'un mateix color a cada grup, de manera que puguem saber el que ha escrit cada grup en cadascun dels centres de treball.

  5. Cada grup disposarà de 7-10 minuts per escriure totes les propostes, idees, pensaments i necessitats d'informació addicional que identifiquin en aquest àmbit.

    I què passa amb els i les estudiants que utilitzen un sistema de comunicació diferent a l'escriptura?

    Per garantir la participació de tots els i totes les estudiants, independentment dels sistemes de comunicació utilitzats, proposem fer servir la plataforma Padlet en lloc de paper de mural. Padlet proporciona diferents formats d'expressió com àudios, arxius de dibuix, vídeos, enllaços, etc. La idea seria generar quatre Padlet, un per cada àmbit, de forma que els equips giressin al voltant dels Padlet.

  6. Un cop transcorreguts els 7-10 minuts estipulats, cada grup especialitzat visita els altres centres de treball movent-se en el sentit de les agulles del rellotge. Així, cada grup construeix sobre el treball anterior, subratllant les idees que consideren més importants i afegint idees a les que ja han plantejat inicialment els equips especialitzats.

  7. Els grups segueixen rotant cada 7-10 minuts fins que cada grup hagi passat pels quatre centres de treball.

  8. Cada grup especialitzat torna al lloc on està situat el paper de mural del seu àmbit i fa una lectura compartida de les aportacions que han dut a terme els i les altres companys i companyes. En aquest coment, han de seleccionar la proposta que considerin més potent.

  9. A continuació, ens col·loquem tots al voltant d'un dels centres de treball i compartim la proposta seleccionada en veu alta. En aquest moment, el o la docent llança a tot el grup classe la pregunta següent:

    Què necessitem saber per poder dur a la pràctica aquesta proposta?

    Per respondre aquesta pregunta, plantegem un remolí d'idees en forma de "núvol de paraules" que cada docent pot anar recollint en una pissarra o en format digital. Aquestes respostes seran organitzades per cada docent i les convertirà en un llistat de conceptes que ens cal conèixer, que serà la base de treball per a la fase III.

    És el moment de la reflexió, el debat i la connexió d'idees i propostes, posant l'accent en el fet que els i les estudiants comprenguin quina informació necessiten per poder fer realitat la seva proposta.

    Els papers de mural escrits pels i les estudiants, o els Padlet, són la peça d'informació bàsica per al tercer pas.

Tercer pas. Comprendre.

Primera part:

Sobre el "llistat de conceptes que ens cal conèixer", cada grup farà petites recerques, guiades pel o la docent, per concloure amb l'elaboració d'una síntesi de la informació trobada per a cada concepte. Aquesta síntesi pot ser presentada per cada equip en format de mapa mental o en visual thinking.

Com a informació addicional, es poden afegir projectes ja realitzats (Fundació ONCE o altres institucions) perquè els serveixin d'ajuda a l'hora de connectar la informació proporcionada amb el treball que hauran de fer a la fase IV.

En acabar aquest treball de síntesi, es fa una posada en comú en grup gran, tot fent un resum de la informació trobada.

Segona part:

Un cop han processat la informació, tornem a la rutina "Pont 3, 2, 1" i fixem la segona columna del pont. Per a això, utilitzem la dinàmica següent:

  1. Tornant a la tècnica de "llapis al centre", demanem a cada equip que torni a reflexionar sobre les tres paraules que els venen al cap amb més força quan pensen ara sobre la discapacitat. Quan ho hagin fet, cada estudiant, de forma individual, se'n va al seu organitzador gràfic i per la banda del darrere, és a dir, la que encara no s'ha fet servir, plasma aquestes tres paraules.

    I què passa amb els i les estudiants que no han desenvolupat la lectoescriptura o que es comuniquen utilitzant altres sistemes?

    Igual que vam fer amb el primer pilar del pont, i per garantir la participació de tots els i totes les estudiants, proposem fer servir una plantilla com la de l'annex I , enriquida amb paraules i imatges addicionals, perquè tots els i totes les estudiants puguin escollir les tres paraules o imatges que més associen ara amb la discapacitat.

    De la mateixa manera, podem generar un Padlet col·lectiu en el qual aquells i aquelles estudiants que ho necessitin puguin expressar-se a través d'àudios, arxius de dibuix, vídeos, enllaços, etc.

  2. Seguim la mateixa dinàmica de treball i ara completem les dues preguntes que els venen al cap en pensar en la discapacitat.

  3. Finalment, els demanem que completin la metàfora o analogia que permeti acabar la frase "Tenir discapacitat és com…".

  4. Comparem les nostres paraules, preguntes i analogies de la primera sessió amb les que hem escrit ara. Busquem voluntaris o voluntàries per compartir el seu "pont" amb els companys i companyes i reflexionar entre tots sobre què hem après amb aquest projecte.

Per acabar aquesta segona part, proposem una nova activitat que aprofundeix encara més en el contrast entre els coneixements inicials dels i les estudiants sobre la discapacitat i els que han adquirit en arribar a aquesta etapa. L'activitat es titula "Abans pensava..., ara penso...”. Utilitzarem els recursos que garanteixin la participació de tots els i totes les estudiants. És a dir, els podem demanar que escriguin la seva frase en un foli donant-los un temps raonable i flexible, o podem utilitzar un Padlet perquè tothom pugui contribuir a l'activitat en el cas que tinguem estudiants que no es comuniquen a través de l'escriptura.

Un cop transcorregut un temps raonable en el qual els i les estudiants, en aquest cas sí de forma individual, han donat contingut a la frase "Abans pensava..., ara penso...", passem a compartir verbalment una per una les frases dels i les nostres estudiants amb la resta de la classe des del respecte, destacant les connexions entre les frases de diferents estudiants.

Tercera part:

El grup selecciona un dels àmbits com aquell en el qual se centraran tots els i totes les alumnes per treballar proposant solucions inclusives en la quarta i darrera etapa. Per això, donem a cada estudiant dos vots i apliquem la regla de la majoria per escollir l'àmbit.

Recomanem reflexionar en grup sobre les possibilitats de fer una contribució significativa a la millora de la inclusió de les persones amb discapacitat en els àmbits que reben més vots per ajudar a “desempatar” i que tothom se senti més còmode amb l'elecció.

Quart pas. Multiplicar.

En aquest darrer pas, els i les estudiants plantegen idees concretes per fer més inclusiu el seu entorn. Per a això, seguirem les parts següents:

Primera part:

  1. Un cop escollit l'àmbit sobre el qual es farà la proposta final, tornem a llegir la proposta escollida en la fase II per a aquest àmbit, i el llistat de conceptes que necessitem conèixer, relacionats amb aquest àmbit.

  2. Explicarem a l'alumnat que intentarem millorar la proposta inicial de la fase II generant noves idees creatives un cop que ja tenim la informació necessària per fer-ho. Per a això, ens basarem en la tècnica SCAMPER.

    Perquè l'alumnat tingui una primera presa de contacte amb aquesta tècnica, es pot cercar un exemple col·lectiu amb algun producte quotidià. Van proposant canvis en aquest producte seguint les lletres de SCAMPER.

  3. Dividim la classe en quatre equips heterogenis. Cada equip treballa amb un d'aquests quatre conceptes. En aquest cas es formarien quatre equips.

  4. Cada equip ha de generar idees noves seguint la paraula assignada. Se'ls dona un temps flexible segons les seves capacitats. Valen totes les idees, encara que siguin esbojarrades.

  5. Cada equip posa en comú les idees que els han sorgit. Entre tots, decidim quines idees poden ser més innovadores i es poden dur a la pràctica en el nostre àmbit local.

  6. Amb les idees sorgides, donem el format final al nostre producte/servei.

Segona part:

Dissenyar la nostra proposta en format vídeo. Seguint algunes indicacions aportades pel concurs, l'alumnat haurà de transformar la seva idea en un format que pugui presentar al concurs. Es recomana proposar un estil concret on tot l'alumnat pugui aportar el seu esforç segons les seves pròpies capacitats.

Tercera part:

Difondre la proposta seleccionada entre la comunitat educativa del centre a través del blog de l'escola, si n'hi ha, una circular a les famílies, enviament d'un correu electrònic amb informació sobre el projecte i la proposta seleccionada a una o diverses associacions de persones amb discapacitat de la comunitat, etc.