El camí que ens fa iguals
Material didàctic primària i educació especial

La 38a edició del Concurs Escolar del Grup Social ONCE planteja una proposta didàctica basada en la metodologia SUMA.

Aquesta metodologia, dissenyada pel Grup Social ONCE, ha estat desenvolupada per als docents per part d'experts en el model d'ensenyament DUA (disseny universal per a l'aprenentatge), com Antonio Márquez Ordóñez (mestre en pedagogia inclusiva) i la Càtedra d'Inclusió Social i Habilitats no Cognitives de la Universitat de Múrcia.

Es basa en un esquema senzill, vivencial i, sobretot, participatiu, en el qual es proposa que l'alumnat faci el paper de subjecte actiu, transformador de la societat que l'envolta.

Sota la idea de SUMAR, com a sinònim d'incloure o afegir, es van plantejant una sèrie de fases didàctiques amb la idea d'assolir un producte final que compti amb la participació de tot l'alumnat de l'aula. Per això, la metodologia SUMA optimitza el model inclusiu a les aules, nodrint-se dels principis del disseny universal per a l'aprenentatge.

Aquesta metodologia s'ha planificat prenent com a base les propostes SCAMPER i els processos cognitius de Bloom, seguint un procés com el de l'esquema:

Esquema del proceso anterior (descripción textual a continuación)

Descripció textual de l'esquema 1:

Esquema conceptual que relaciona la tècnica creativa de generació d'idees, SCAMPER, i la metodologia didàctica, TAXONOMIA DE BLOOM, amb la que s'ha desenvolupat per a la 38a edició del Concurs Escolar ONCE, la METODOLOGIA SUMA.

A la columna esquerra es descriu la tècnica SCAMPER. És un acrònim dels conceptes i processos de generació d'idees: S, de substituir; C, de combinar; A, d'adaptar; M, de modificar; P, de posar en altres usos; E, d'eliminar, i R, de reordenar.

A la columna central de l'esquema, hi ha un llistat de les fases de la taxonomia de Bloom: conèixer i recordar; aplicar, analitzar, avaluar i crear.

A la columna dreta de l'esquema, s'agrupen, alineades amb les anteriors, les fases de la metodologia SUMA: 1. Percebre i recordar; 2. Reflexionar i avaluar; 3. Comprendre i analitzar; 4. Multiplicar i crear.

Al mateix temps, aquestes quatre fases de la metodologia SUMA s'expliquen amb les descripcions següents:

  1. Diana de prioritats i test d'autoavaluació. Nivell base per conèixer el grau de compromís de l'alumnat, les seves inquietuds, allò que els agradaria canviar.
  2. Posar-se en el lloc de l'altre, comprendre altres realitats, analitzar altres situacions.
  3. Alternatives o solucions innovadores que ajudin a canviar la situació o àmbit.
  4. Mesures que ajudin a canviar i millorar la situació o àmbit.

En darrer lloc, aquest esquema conceptual acaba amb el text resum, com a conclusió: "Retorn positiu en el teu entorn: treball de participació". "Qüestiona el teu entorn i defineix el teu lloc en el món: multiplicació". Multiplicar accions que sumen a la finalitat del canvi.

Fi descripció textual de l'esquema.

Les quatre fases principals són les següents:

Percebre

En aquesta fase es fusionen dos aspectes:

  • El plantejament d'un repte inicial que motivi l'alumnat a la transformació de la seva realitat social. És fonamental que l'alumnat conegui per avançat el que n'esperem: que es converteixi en agent de canvi per millorar la societat que l'envolta. Conscienciar els i les alumnes que poden transformar la realitat per fer-la millor, fer-los partícips d'aquests canvis i col·locar-los en un lloc de participació social són les línies mestres d'aquesta metodologia SUMA. Però, a més, seguint el principi del compromís del DUA, aquest repte és un repte obert, on serà l'alumnat qui decideixi què cal fer i per a què cal fer-ho. Així ens assegurem que la diversitat de motivacions i interessos tinguin cabuda en aquest paper actiu d'agent transformador.
  • L'activació de l'experiència pròpia, del que l'alumnat coneix sobre aquesta realitat social que s'ha de transformar i que el durà a assolir el repte inicial. Aquestes experiències prèvies es proposen a través de diferents percepcions que poden obrir-se a qualsevol via de sensacions, com l'auditiva, visual, tàctil... Fet pel qual obre les portes a la participació de qualsevol alumne o alumna, independentment de quin en sigui el potencial més desenvolupat. Però l'activació de coneixements previs pot resultar complicada per a aquells o aquelles escolars que tinguin experiències reduïdes o que tinguin dificultats per evocar-les. Per això, en aquesta fase, l'evocació s'ha de plantejar d'una forma col·lectiva, alhora que personalitzada, on les experiències individuals donin suport a les carències col·lectives i en la qual es proposin exemples i situacions que portin l'alumnat a afrontar el repte amb els coneixements previs necessaris.

Amb aquests dos elements de la fase primera, l'alumnat haurà treballat activitats centrades en els processos cognitius de recordar i conèixer, que ja ens proposava Benjamin Bloom el 1956. Durant les quatre fases, recorreran tots els processos cognitius de Bloom fins a assolir els seus productes finals.

Les fases es representen amb els colors de la trajectòria del Grup Social ONCE i, per això, aquesta fase de percebre es vesteix de verd, que representa aquest repte inicial de transformació.

Reflexionar

Aquesta segona fase té un alt contingut de treball centrat en la cultura del pensament, on tot l'alumnat està convidat a aplicar un pensament crític amb el qual s'ha de posar en el lloc d'altres persones per millorar-ne la realitat. Cada aprenent ha de fer propostes concretes de transformació social basant-se en les seves pròpies idees prèvies, activades en la fase de percebre. Només des del propi coneixement i experiència es pot projectar una idea personalitzada. Per això, en aquesta fase deixem que l'alumnat experimenti, assagi i proposi sense la direcció del o la docent. És el que el design thinking denomina la "construcció del prototip".

Per això hauran de fer un treball d'intel·ligència social, amb el suport de feines grupals, on la força de l'equip desenvolupi la creativitat i l'autoconstrucció de continguts.

També la reflexió proposada en aquesta fase portarà els i les docents a fer-se noves preguntes, a planificar les seves pròpies línies de recerca per aconseguir assolir els reptes que s'ha proposat. Pels seus propis mitjans, i segons els coneixements previs que cada equip hagi aconseguit activar, respondran a dues qüestions:

  • Què volem fer per millorar el nostre entorn?
  • Què hem de saber per poder fer-ho?

Novament, la participació de tothom s'assegura en la mesura en la qual la SUMA dels diferents potencials de cada membre de l'equip genera un producte diversificat, amb una participació equitativa.

En aquesta fase es tracta que l'alumnat experimenti per ell mateix amb treballs centrats en els processos cognitius d'avaluar i aplicar (Bloom). Es compleix així un dels principis del disseny universal per a l'aprenentatge (DUA): el compromís de l'alumnat.

Seguint amb la seqüència de colors de l'Oncelio, aquesta fase es vesteix de color vermell, que representa l'avanç envers una societat més solidària i participativa.

Comprendre

Les pròpies propostes lliures, sorgides de la reflexió col·lectiva, duran l'alumnat a la necessitat d'investigar, aprofundir i processar una informació més contrastada, que doni sentit i arguments a les propostes inicials. En aquesta fase l'alumnat accedeix al coneixement, l'analitza i l'incorpora als seus esquemes mentals, assolint-ne així la comprensió. Per això, en aquest pas, la guia del docent és fonamental per dur l'alumnat a saber fer un ús adequat i aplicat de la informació. El docent pot fer ús d'estratègies o recursos com el visual mapping, organitzadors gràfics, línies del temps..., que ajuden a gestionar la informació.

Això farà que els i les escolars treballin de forma competencial en respondre preguntes com ara:

  • Per què necessitem aprendre coses noves?
  • Com es connecten i organitzen les meves idees inicials amb la informació nova?
  • Quins coneixements nous genero per aconseguir assolir el repte?

La flexibilitat cognitiva pren el seu valor més àlgid en la mesura en la qual s'ensenya l'alumnat a reajustar-se a una nova realitat, modificar les seves idees, millorar-les i enriquir-les. La competència per aprendre a aprendre pren un paper destacat.

En aquesta fase, l'accessibilitat universal a la informació i el suport a les funcions executives per a la construcció de la pròpia comprensió cobren una importància especial de cara a assegurar-nos la participació de tothom. El procés cognitiu que pretenem abordar és el de comprendre, en sentit ampli.

El color blau d'aquesta fase representa la professionalitat, el treball constant, la participació de tots i totes.

Multiplicar

En aquest darrer pas, l'alumnat ja disposa de tot allò necessari per fer realitat les seves propostes inicials de transformació social, però ara amb una base sòlida de coneixement. És l'hora d'actuar en el seu entorn, és l'hora de l'alumnat hiperlocalista que busca reconstruir una societat per a tothom des de la perspectiva de l'aprenentatge servei.

Aquí proposem als i les alumnes que contrastin el seu prototip inicial perquè li incorporin aquells elements que el milloraran i enriquiran.

En aquest punt, l'emoció és el component essencial de l'activitat: una emoció col·lectiva que fa que les propostes desenvolupades tinguin prou marge d'acció perquè cada persona contribueixi a la seva posada en pràctica des de diferents capacitats.

En aquesta fase, la variabilitat en les demandes i els recursos per optimitzar el repte tindran un paper destacat per assegurar-nos la participació de tothom. El principi III del DUA, el de l'expressió de l'aprenentatge, adquireix protagonisme, ja que volem que tot l'alumnat ens pugui comunicar les seves experiències d'aprenentatge. El professorat ha de facilitar una gran varietat de formats de presentació dels productes, alternatives per a la comunicació i l'acció, i l'expressió de tothom.

De la mateixa manera, el procés cognitiu de crear es veu acompanyat per l'autoregulació de l'alumnat: presa de decisions, expectatives i creences pròpies, i habilitats i estratègies per afrontar reptes tenen cabuda de forma simultània. Per això, la metodologia SUMA es pot nodrir d'estratègies o tècniques com SCAMPER, el pensament lateral, el pensament creatiu, etc.

El color groc en aquesta fase està marcat per la direcció, el sentit final, la creació de polítiques actives de sostenibilitat social. La fase que dona sentit a totes les anteriors, i les connecta, com el cap de l'Oncelio.

Un cop analitzades totes les fases del model podríem percebre'l de forma global en l'esquema següent:

Esquema de las fases del modelo (descripción textual a continuación)

En el centre de l'esquema tenim les dues variables que marquen les quatre fases descrites, que són: la flexibilitat cognitiva i la creativitat col·lectiva. Per aconseguir aquestes dues variables ens movem per elements com la resiliència, la intel·ligència social, el contagi social i l'acció d'un alumnat que hem denominat "prosumidor: participa en la construcció de la realitat social en la qual viu". Seguint aquest marc, la seqüència didàctica es mou des dels exemples relacionats amb l'experiència personal, l'autoconstrucció de continguts creatius a partir de l'experiència prèvia; la identificació de necessitats d'informació i coneixement, i la creació a partir de les mateixes capacitats i coneixements adquirits.

Envoltant tot aquest esquema, es presenten les diferents metodologies o estratègies de treball de les quals es nodreix la metodologia SUMA: aprenentatge competencial, aprenentatge servei, enfocament DUA, visual mapping, design thinking, taxonomia de Bloom, aprendre a aprendre, tècnica SCAMPER, i pensament creatiu i lateral.

Com es pot apreciar, la metodologia SUMA és adient per a qualsevol etapa educativa, ja que s'obre a la seva aplicació davant d'una gran quantitat de temàtiques recollides en el nostre currículum, aportades principalment des de les àrees de Socials i/o Naturals. Això no obstant, la possibilitat de treballar les àrees de manera integrada és evident.

Per acabar, la connexió entre SUMA i DUA és fonamental per a la participació de tothom, tot propiciant situacions en les quals l'alumnat accedeix a la informació, la construeix i la internalitza en funció de les seves capacitats.