El camí que ens fa iguals
Material didàctic primària i educació especial

El nostre repte

Transformar la societat en la qual vius.
Millorar la inclusió de les persones amb discapacitat.
Adonar-te que tu pots canviar les coses.

Com en edicions anteriors, aquest material didàctic no és de caràcter obligatori per participar, només és una proposta. És una eina que creiem que pot ajudar el i la docent a fer que el seu alumnat entengui millor la temàtica d'aquesta edició i sigui més senzill abordar el treball de participació.

Abans de començar, et proposem un senzill qüestionari per valorar la percepció que tenen els teus i les teves alumnes sobre la discapacitat, previ al desenvolupament de les dinàmiques que proposa aquest material didàctic.

Accedeix al qüestionari Categoría A Accedeix al qüestionari Categoría B, C y D

Primer pas. Percebre.

En aquesta primera sessió farem servir una adaptació d'una de les rutines de pensament desenvolupades a Richthart, Church i Morrison (2011) per al projecte Zero de Harvard. Es tracta, en concret, de la rutina de pensament "Pont 3, 2, 1", que ens permetrà identificar els coneixements inicials de l'alumnat sobre la discapacitat i també el canvi que es produeix quan se li aporta informació nova al respecte.

Per desenvolupar aquesta sessió només necessitarem un organitzador gràfic de la rutina "Pont 3, 2, 1", els videotestimonials del projecte i un rellotge de sorra o un rellotge analògic.

Informem l'alumnat sobre l'objectiu d'aquesta rutina de pensament i proposem un treball en equip seguint la tècnica cooperativa "llapis al centre"; així, aquells i aquelles estudiants que no hagin tingut experiències prèvies amb la discapacitat podran treballar amb altres companys o companyes que sí que n'hagin tingut. Cada equip assignarà un portaveu.

Per dur a terme aquesta rutina, es facilitarà a l'alumnat un organitzador gràfic de la rutina "Pont 3, 2, 1".

La sessió es desenvoluparà de la manera següent:

  1. En primer lloc, ens prendrem un temps per recordar en equip el que sabem sobre la discapacitat. Així, obrirem el bagul de la memòria per recordar les persones amb discapacitat que hem conegut, si n'hem conegut alguna; les persones amb discapacitat de les quals ens han parlat, o senzillament els moments de la nostra vida en els quals, per una lesió o accident, hem patit limitacions temporals de mobilitat, visió, oïda o comunicació, similars a les que pateixen de forma crònica les persones amb discapacitat. Cada membre de l'equip comparteix amb els companys i companyes les seves experiències.

    Es facilita a cada equip un material, annex I, en el qual presentem un full amb paraules i imatges que puguin ajudar a activar els records i les experiències dels i les nostres estudiants amb la discapacitat.

  2. A continuació, demanem a cada alumne o alumna que vagi al seu organitzador gràfic i escrigui les tres paraules que li venen al cap amb més força quan pensa en la discapacitat. Aquest treball es fa de forma individual, tot i que estiguem treballant en equip.

    I què passa amb els i les estudiants que no han desenvolupat la lectoescriptura o que es comuniquen fent servir altres sistemes?

    Per garantir la participació de tots els estudiants proposem, d'acord amb els principis bàsics del disseny universal per a l'aprenentatge (DUA), utilitzar una plantilla com la de l'annex I, enriquida amb paraules i imatges addicionals si és precís, perquè tots els i totes les estudiants puguin escollir les tres paraules o imatges que més associen amb la discapacitat.

  3. Compartim les nostres tres paraules amb el grup classe. Per a això, demana al o la portaveu de cada equip que comparteixi amb la classe les seves paraules clau, explicant els seus records i experiències.

    El o la docent pot escriure les paraules clau a la pissarra, destacant quantes vegades es repeteix una mateixa paraula clau i les connexions entre les diferents paraules clau.

  4. A continuació, tornem a la dinàmica de "llapis al centre", i demanem als equips que plantegin dues preguntes que els vinguin al cap en pensar en les seves experiències amb la discapacitat. L'equip haurà de debatre i reflexionar sobre els dubtes que els generin aquestes experiències. Després de la reflexió, cada alumne o alumna haurà d'anar al seu organitzador gràfic i plasmar de forma individual les dues preguntes consensuades per l'equip. El format de resposta es pot presentar per diferents vies: àudio, visual thinking, dibuix, escrit… Es poden utilitzar totes les eines disponibles per al professorat, però algunes d'elles no són accessibles per a tots.

  5. Finalment, per completar el primer pilar de la rutina "Pont 3,2,1", els demanem que cada equip reflexioni sobre una breu metàfora o analogia que permeti acabar la frase "Tenir discapacitat és com…". Després d'aquesta reflexió col·lectiva, cada alumne o alumna ha d'anar al seu organitzador gràfic i plasmar de forma individual la seva resposta. El format de resposta es pot presentar per diferents vies: àudio, visual thinking, dibuix, escrit…

  6. Compartim, seguint la mateixa dinàmica del punt 3, les preguntes i, posteriorment, les metàfores, proposades pels i les estudiants.

Un cop completat el primer pilar del "Pont 3, 2, 1", projectem els videotestimonials del Grup Social ONCE. Aquestes peces audiovisuals aborden la realitat de les persones amb discapacitat en cadascuna de les quatre àrees clau: Lleure, Educació, Ocupació i Accessibilitat universal.

La primera sessió té una durada estimada de 45 minuts.

Segon pas. Reflexionar.

La segona sessió busca la presa de consciència per part dels i les estudiants de l'objectiu o repte del projecte, i també la reflexió i l'elaboració d'unes propostes inicials sobre les diferents estratègies o formes de millorar la inclusió en els quatre territoris analitzats.

Per això, proposem dividir la classe en quatre grups d'una mida més o menys semblant. Cadascun d'aquests grups s'especialitzarà inicialment en la generació de propostes o idees per millorar la inclusió de les persones amb discapacitat en una àrea o àmbit concret. Això no obstant, tots els grups passaran per tots els àmbits o àrees.

Recomanem formar prèviament els grups procurant que tinguin un grau mínim d'heterogeneïtat en dificultats d'aprenentatge, necessitats educatives especials, personalitat, etc. Aquesta forma de procedir evita que els i les estudiants amb aquests perfils d'aprenentatge puguin no ser escollits amb la mateixa probabilitat que els i les altres estudiants pels seus companys o companyes en el cas que deixem formar lliurement els grups.

La dinàmica d'aquesta segona sessió és la següent:

  1. Assignem inicialment un àmbit a cada grup.

  2. Llegim aquests relats breus, aplicats als diferents àmbits, per ajudar-los a comprendre la problemàtica que estem abordant:

    Relats breus proposats per l'àmbit del lleure:

    En Pere és extravertit i molt alegre. En Pere també és sord. A en Pere li encantaria jugar a fet i amagar amb els seus amics i amigues, però no hi sent quan el criden.

    En Joan és cec i li encanta jugar amb els companys i companyes a l'hora del pati. La Maria, amiga d'en Joan, vol assegurar-se que en Joan pugui jugar amb els seus companys i companyes a futbol i a tots els esports a què juguen cada dia.

    L'Anna fa servir una cadira de rodes per desplaçar-se. Sempre que va en cotxe amb els seus pares i veu un parc, es queda mirant els nens i nenes que juguen als gronxadors. A l'Anna li encantaria poder pujar al gronxador.

    La Maria és alta i té autisme. La Maria no pot gestionar una espera de més d'un minut. Quan ha d'esperar més estona, pateix molta ansietat i se'n va. La Maria no ha pogut entregar mai la seva carta als Reis Mags perquè no pot esperar el mateix temps que els altres nens i nenes.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'educació:

    En Toni no es perd ni un partit de la selecció de bàsquet. Li encanta anar a jugar amb els seus amics cada dissabte. En Toni fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. Els seus pares estan preocupats perquè no saben si el seu nou institut està adaptat perquè en Toni pugui practicar educació física amb els seus companys i companyes de classe.

    A en Joan li agrada cuinar des de que era petit. Els seus pares li preparaven les receptes pas a pas amb imatges, ja que en Joan diu poques paraules i es comunica bàsicament amb imatges. En Joan vol treballar en una cuina i, per això, vol estudiar un mòdul de formació professional.

    La Llúcia és una apassionada del disseny. Vol estudiar formació professional i poder treballar de dissenyadora de roba. No sap si el mòdul que vol estudiar està adaptat.

    En Toni té discapacitat visual. Pot distingir els objectes quan els té molt a prop. A en Toni li fa molta il·lusió començar a l'escola nova. El seus pares han demanat de parlar amb la mestra abans de començar el curs per assegurar-se que en Toni tingui les mateixes oportunitats d'aprendre que els seus companys i companyes.

    La Valèria té sensibilitat al soroll. Quan els altres estudiants mouen les cadires i les taules de la classe, la Valèria sent dolor més que no pas molèsties pel soroll. Ha de sortir de classe i buscar un espai tranquil on es pugui calmar. També li passa amb la sirena que sona cada dia per avisar els estudiants de l'inici i la finalització de l'hora del pati.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'accessibilitat universal:

    A l'Ilde li encanta passejar per la seva ciutat. L'Ilde té autisme i es comunica amb imatges. Això no obstant, els edificis de la ciutat li semblen tots iguals. Mai sap on és el museu ni el cinema ni la biblioteca fins que l'hi porten els seus pares, perquè els edificis no tenen a la porta les imatges que ella entén.

    Pictograma que mostra una sala de cine, amb els seients numerats, i, a la pantalla, la projecció d'una escena en què es veu una parella que s'abraça.
    Pictograma que mostra el dibuix d'un edifici institucional, un museu.

    En Joan és molt futboler. No es vol perdre cap partit del seu equip. En Joan fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. En Joan i els seus amics es reuneixen abans que comenci la temporada per anticipar les dificultats que en Joan pot trobar per accedir a l'estadi de futbol del seu equip o visitar la resta d'equips.

    Queda poc per al viatge d'estudis de la classe de la Maria. Està desitjant anar-hi, però vol saber si podrà entendre tot el que passi, i participar-hi. La Maria és sorda i utilitza el llenguatge de signes per comunicar-se.

    Relats breus proposats per a l'àmbit d'ocupació:

    En Pere és informàtic. Li encanta la programació. En Pere és cec. Una empresa important s'està plantejant contractar en Pere. Volen que en Pere pugui treballar bé i que se senti ben rebut a l'empresa.

    En Mario té autisme i, com molts joves amb autisme, té una gran capacitat per classificar imatges o detectar errors en codis informàtics. En Mario vol treballar, tenir un sou, la seva independència, com qualsevol jove. Els pares d'en Mario l'ajuden a trobar una empresa que li doni l'oportunitat de treballar.

    L'Anna ha estat seleccionada per fer pràctiques en un despatx d'advocats en el centre de la ciutat. L'Anna fa servir cadira de rodes per desplaçar-se. L'Anna està nerviosa perquè no sap si el despatx d'advocats estarà adaptat perquè ella pugui treballar-hi, anar al bany, etc.

  3. La distribució de les taules de la classe s'haurà modificat de forma que hi hagi quatre grans espais de treball o centres, formats per una o més taules sense cadires. En cadascun d'aquests quatre centres de treball haurem col·locat un tros gran de paper de mural. En el centre de cada tros de paper de mural haurem d'haver escrit:

    “Quines són les teves idees o pensaments sobre com millorar la inclusió de les persones amb discapacitat de la nostra comunitat en l'àmbit del lleure?”.

    En aquest cas, demanem a l'equip especialitzat en lleure que respongui aquesta pregunta pensant en el seu context més proper: barri, poble, escola… Busquem la connexió amb la seva realitat quotidiana.

    Exemple: crear un club de jocs inclusius en el centre de joventut de la localitat.

  4. Assignem retoladors d'un mateix color a cada grup, de manera que puguem saber el que ha escrit cada grup en cadascun dels centres de treball.

  5. Cada grup disposarà de 7-10 minuts per escriure totes les propostes, idees i pensaments que identifiquin en aquest àmbit.

    I què passa amb els i les estudiants que no han desenvolupat la lectoescriptura o que es comuniquen fent servir altres sistemes?

    Per garantir la participació de tots els i totes les estudiants, independentment dels sistemes de comunicació utilitzats, proposem fer servir la plataforma Padlet en lloc de paper de mural. Padlet proporciona diferents formats d'expressió com àudios, arxius de dibuix, vídeos, enllaços, etc. La idea seria generar quatre Padlet, un per cada àmbit, de forma que els equips giressin al voltant dels Padlet.

  6. Un cop transcorreguts els 7-10 minuts estipulats, cada grup especialitzat visita els altres centres de treball movent-se en el sentit de les agulles del rellotge. Així, cada grup construeix sobre el treball anterior, subratllant les idees que consideren més importants i afegint idees a les que ja han plantejat inicialment els equips especialitzats.

  7. Els grups segueixen rotant cada 7-10 minuts fins que cada grup hagi passat pels quatre centres de treball.

  8. Cada grup especialitzat torna al lloc on està situat el paper de mural del seu àmbit i fa una lectura compartida de les aportacions que han dut a terme els i les altres companys i companyes. En aquest coment, han de seleccionar la proposta que considerin més potent.

  9. A continuació, ens col·loquem tots al voltant d'un dels centres de treball i compartim la proposta seleccionada en veu alta. En aquest moment, el o la docent llança a tot el grup classe la pregunta següent:

    Què necessitem saber per poder dur a la pràctica aquesta proposta?

    Per respondre aquesta pregunta, plantegem una pluja d'idees en forma de "núvol de paraules" que cada docent pot anar recollint en una pissarra o en format digital. Aquestes respostes seran organitzades per cada docent i les convertirà en un llistat de conceptes que ens cal conèixer, que serà la base de treball per a la fase III.

    És el moment de la reflexió, el debat i la connexió d'idees i propostes, posant l'accent en el fet que els i les estudiants comprenguin quina informació necessiten per poder fer realitat la seva proposta.

    Els papers de mural escrits pels i les estudiants, o els Padlet, són la peça d'informació bàsica per al tercer pas.

Tercer pas. Comprendre.

Primera part:

El o la docent haurà obtingut així recursos informàtics addicionals de cada àmbit a partir de les propostes i les necessitats destacades pels i les estudiants en el pas anterior (mural o Padlet).

Després, compartirà els nous recursos amb cada grup especialitzat, destacant que els ha buscat per cobrir les necessitats d'informació destacades pels grups en la sessió prèvia. Seria bo que els i les estudiants poguessin tenir accés en aquest moment a recursos editats (diaris, revistes, etc.) o digitals amb accés a Internet, preseleccionats pel o la docent perquè busquin recursos i informació addicionals.

Sobre el "llistat de conceptes que ens cal conèixer", cada grup farà una síntesi de la informació que ha trobat per a cada concepte.

Com a informació addicional, es poden afegir projectes ja realitzats (del Grup Social ONCE o altres institucions) perquè els serveixin d'ajuda a l'hora de connectar la informació proporcionada amb el treball que hauran de fer a la fase IV.

En acabar aquest treball de síntesi, es fa una posada en comú en grup gran, tot fent un resum de la informació trobada.

Segona part:

Un cop han processat la informació, tornem a la rutina "Pont 3, 2, 1" i fixem la segona columna del pont. Per a això, utilitzem la dinàmica següent:

  1. Tornant a la tècnica de "llapis al centre", demanem a cada equip que torni a reflexionar sobre les tres paraules que els venen al cap amb més força quan pensen ara sobre la discapacitat. Quan ho hagin fet, cada estudiant, de forma individual, se'n va al seu organitzador gràfic i per la banda del darrere, és a dir, la que encara no s'ha fet servir, plasma aquestes tres paraules.

    I què passa amb els i les estudiants que no han desenvolupat la lectoescriptura o que es comuniquen utilitzant altres sistemes?

    Igual que vam fer amb el primer pilar del pont, i per garantir la participació de tots els i totes les estudiants, proposem fer servir una plantilla com la de l'annex I , enriquida amb paraules i imatges addicionals, perquè tots els i totes les estudiants puguin escollir les tres paraules o imatges que més associen ara amb la discapacitat.

    De la mateixa manera, podem generar un Padlet col·lectiu en el qual aquells i aquelles estudiants que ho necessitin puguin expressar-se a través d'àudios, arxius de dibuix, vídeos, enllaços, etc.

  2. Seguim la mateixa dinàmica de treball i ara completem les dues preguntes que els venen al cap en pensar en la discapacitat.

  3. Finalment, els demanem que completin la metàfora o analogia que permeti acabar la frase "Tenir discapacitat és com…".

  4. Comparem les nostres paraules, preguntes i analogies de la primera sessió amb les que hem escrit ara. Busquem voluntaris o voluntàries per compartir el seu "pont" amb els companys i companyes i reflexionar entre tots sobre què hem après amb aquest projecte.

Tercera part:

El grup selecciona un dels àmbits com aquell en el qual se centraran tots els i totes les alumnes per treballar proposant solucions inclusives en la quarta i darrera etapa. Per això, donem a cada estudiant dos vots i apliquem la regla de la majoria per escollir l'àmbit.

Recomanem reflexionar en grup sobre les possibilitats de fer una contribució significativa a la millora de la inclusió de les persones amb discapacitat en els àmbits que reben més vots per ajudar a “desempatar” i que tothom se senti més còmode amb l'elecció.

Així mateix, sembla natural, en el cas dels i les estudiants d'educació primària, que els àmbits d'educació i lleure, seguits per l'accessibilitat universal, siguin els més propers als seus interessos i inquietuds i, per tant, aquells en els quals puguin fer aportacions més destacades.

Quart pas. Multiplicar.

En aquest darrer pas, els i les estudiants plantegen idees concretes per fer més inclusiu el seu entorn. Per a això, seguirem les parts següents:

Primera part:

  1. Un cop escollit l'àmbit sobre el qual es farà la proposta final, tornem a llegir la proposta escollida en la fase II per a aquest àmbit, i el llistat de conceptes que necessitem conèixer, relacionats amb aquest àmbit.

  2. Explicarem a l'alumnat que intentarem millorar la proposta inicial de la fase II generant noves idees creatives un cop que ja tenim la informació necessària per fer-ho. Per a això, ens basarem en la tècnica SCAMPER. Proposem simplificar-la per a l'alumnat de primària. Per ajustar-nos al processament cognitiu de l'alumnat, podem simplificar la tècnica treballant només sobre les paraules: SUBSTITUIR, AFEGIR, COMBINAR i MODIFICAR.

    Perquè l'alumnat tingui una primera presa de contacte amb aquesta tècnica, es pot cercar un exemple col·lectiu amb algun producte quotidià. Van proposant canvis en aquest producte seguint les idees: SUBSTITUIR, AFEGIR, COMBINAR i MODIFICAR.

  3. Dividim la classe en quatre equips heterogenis. Cada equip treballa amb un d'aquests quatre conceptes. En aquest cas es formarien quatre equips.

  4. Cada equip ha de generar idees noves seguint la paraula assignada. Se'ls dona un temps flexible segons les seves capacitats. Valen totes les idees, encara que siguin esbojarrades.

  5. Cada equip posa en comú les idees que els han sorgit. Entre tots, amb l'ajuda del o la docent, decidim quines idees poden ser més innovadores i es poden dur a la pràctica en el nostre àmbit local.

  6. Amb les idees sorgides, donem el format final al nostre producte/servei amb l'ajuda del o la docent.

Segona part:

Dissenyar la nostra proposta en format cartell. Seguint algunes indicacions aportades pel concurs, l'alumnat haurà de transformar la seva idea en un format que pugui presentar al concurs. Es recomana proposar un estil concret on tot l'alumnat pugui aportar el seu esforç segons les seves pròpies capacitats.

Tercera part:

Difondre la proposta seleccionada entre la comunitat educativa del centre a través del blog de l'escola, si n'hi ha, una circular a les famílies, enviament d'un correu electrònic amb informació sobre el projecte i la proposta seleccionada a una o diverses associacions de persones amb discapacitat de la comunitat, etc.